ALTRES VEUS

ALTRES VEUS - edició 2022
UTOPIES FEMINISTES PER A CANVIAR EL MÓN

Davant l’emergència planetària que estem vivint i d’un model de desenvolupament que ha resultat extractivista i generador de precarietat, volem posar la vida en el centre i recuperar els llaços romputs entre les persones i amb la natura.

Perquè en contraposició a la devastació que provoca el capitalisme reclamem una nova manera de mirar el món, amb la urgència d’una vida digna i la importància de la comunitat per allunyar-nos del col·lapse.

Volem transformar el nostre món i ho volem fer amb rebel·lia, imaginació, creativitat i alegria.

En un moment en què les polaritzacions atien la convivència, reivindiquem la cooperació transformadora per reconstruir des de baix: des de l’activisme i la interseccionalitat, amb enfocament feminista i al costat de les veus del Sud.

Amb aquesta edició d’Altres Veus projectarem utopies, imaginarem un futur d’esperança, de vida. I ho farem en aliança amb l’art i amb la música, que ens acompanyaran per treballar de forma col·lectiva com resignifiquem la idea de la cooperació com a concepte revolucionari i transformador.

«Els éssers humans ens trobem davant d’una situació d’emergència planetària que amenaça la supervivència en condicions dignes d’una part molt important dels humans i de la resta d’éssers vius.

El canvi climàtic, la superació dels límits biofísics del planeta que habitem, l’empobriment i aprofundiment de les desigualtats, les migracions forçades, les violències de diferent tipus, les guerres i la vulneració dels drets són algunes de les diferents manifestacions d’aquesta crisi global. Estan interconnectades i tenen arrels comunes. Apunten a un xoc frontal entre la forma en què s’ha constituït la nostra civilització i tot el que permet que la vida es pugui seguir sostenint. Es miri cap a on es miri, cada vegada són més evidents els signes que les coses no van bé.

Algunes de les dimensions d’aquestes crisis no són noves. L’extractivisme i explotació dels territoris i altres éssers vius, el colonialimes i el racisme estructural, o la violència contra les dones i les persones dissidents sexuals venen d’enfora i estan en els fonaments d’una cultura, una economia i una política que han declarat la guerra a la vida. El capitalisme i la noció de desenvolupament que ha sorgit sota aquesta lògica se sustenta en fonaments patriarcals, colonials i ecocides.

Fins quin punt la cooperació al desenvolupament és conscient de la dimensió i arrels de la crisi actual? Ha reproduït la cooperació la lògica de domini d’unes vides per sobre les altres?

En aquests moments històrics urgeix impulsar una cooperació crítica i feminista, superadora del colonialisme i el racisme, i conscient de les relacions d’ecodependència.

A vegades sembla que ha caigut una capa de desànim i abandonament que paralitza molts sectors socials que havien estat actiu i mobilitzats. S’està produint una ruptura de la raó humanitària que banalitza els drets polítics, socials i econòmics. L’emergència dels populismes racistes i misògins, els discursos vinculats a l’odi i la seva exacerbació a molts mitjans de comunicació enfosqueixen las múltiples pràctiques quotidianes, populars i radicalment polítiques que es donen a tots els territoris. Pràctiques desobedients, imaginatives, rebels que es basen en el suport mutu, els lideratges compartits, la construcció de poder col·lectiu i la col·laboració.

En aquest context, els feminismes -i ecofeminismes-, els moviments socials antiracistes i la crítica decolonial i anticapitalista han construït un coneixement i una pràctica que permeten analitzar la realitat i desenvolupar una política aterrada en les condicions d’existència i situada en els diferents contextos en els quals es desenvolupa la vida. És una mirada política que pot ajudar a reorientar cultures, polítiques i economies i a recompondre llaços romputs entre les persones i amb els territoris, la natura i altres éssers vius. Es tracta de moviments socials que han demostrat amplament la seva capacitat de resistència i transformació.

En aquesta jornada ens endinsarem en el coneixement i la pràctica de pobles, comunitats i moviments que varen romandre aferrats a la terra i a les necessitats dels cossos. Des de les resistències i construccions polítiques d’aquelles que foren perseguides, explotades i marginalitzades. Ho farem escoltant les veus i testimonis de qui va mantenir en peus comunitats i pobles en resistència.

Com interpel·len aquestes pràctiques polítiques a la cooperació al desenvolupament? Com es defineix la cooperació des d’aquestes perspectives? Qui en són protagonistes? A on es fa? A on és necessària?»

Yayo Herrero
yayo herrero

10:45 - 11:30 Conferencia Inaugural. “Cooperar en els temps de conflicte capital-vida”

 

yayo herrero

Consultora, investigadora i professora en els àmbits de l'ecologia política, els ecofeminismes i l'educació per a la sostenibilitat de la vida. És Llicenciada en Antropologia Social i Cultural, Diplomada en Educació Social i Enginyera Tècnica Agrícola. És sòcia i treballadora de Garúa Sociedad Cooperativa. Compagina des de fa dècades l’activitat professional amb la participació activa en moviments socials, especialment en Ecologistes en Acció i en les xarxes d'economia social i solidària. És urbanita de naixement i des de fa alguns anys viu en un poble petit.

Reservar plaça

Lolita Chávez

11:30 – 13:30 Col·loqui. De què parlem quan parlem de monstruositat?

16:00 -17:30 Col·loqui. Rebel·lies feministes: més enllà del desenvolupament

 

Lolita Chávez

Maia quiché. És una guaridora ancestral, defensora del territori i feminista comunitària d’Abya Yala. És integrant del Consell de Pobles K’iche’s per la Defensa de la Vida, Mare Naturalesa, Terra i Territori i d'Assemblea de Feministes d’Abya Yala. A l'octubre de 2017, el Parlament Europeu va incloure-la entre les tres finalistes del Premi Sakharov dels drets humans. El gener de 2018 va rebre el Premi Ignacio Ellacuría de cooperació per al desenvolupament per la seva defensa dels pobles indígenes.

Reservar plaça

Basha Changuerra

11:30 – 13:30 Col·loqui. De què parlem quan parlem de monstruositat?

 

Basha Changuerra

Militant antiracista i activista afrofeminista. És una de les impulsores de l'organització social afrofeminista AfroFem Koop i membre de la CNAACAT (comunitat negra, africana i afrodescendent de Catalunya). També és membre de la comissió antiracista de la CUP. Ha escrit articles en mitjans com AfroféminasEl DiariEl Periódico i ha participat en entrevistes a VerneNacióDigital o Catalunya Ràdio, entre d’altres.

Reservar plaça

Carme Clavel Arcas

16:00 -17:30 Col·loqui. Rebel·lies feministes: més enllà del desenvolupament

 

Carme Clavel Arcas

Defensora i activista feminista catalanonicaragüenca. Coordinadora de Colombian Caravana, va ser codirectora de JASS Mesoamèrica i part del grup impulsor de la Iniciativa Mesoamericana Defensores de Drets Humans 2015-2021. Té experiència en l'àmbit de la cooperació com a responsable de gènere en l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional a Nicaragua 2008-2014, i ha estat a càrrec de projectes a Centreamèrica amb l'Organització Panamericana de la Salut. També és experta en formació feminista i creació de centres de dones en el camp de la salut i prevenció de la violència contra les dones.

Reservar plaça

Pastora filigrana

18:00 – 19:40 Col·loqui. Resistències feministes. Repensar el món des dels marges

 

Pastora filigrana

Llicenciada en Dret per la Universitat de Sevilla i advocada en exercici. És especialista en Dret Laboral i Sindical, experta en Dret d'Estrangeria, cooperativista, activista per la Defensa dels Drets Humans en diferents moviments socials, membre del Sindicat Andalús de Treballadors i Treballadores del Camp (SAT), feminista i mestissa gitana.

Reservar plaça

Rafaela Pimentel

18:00 – 19:40 Col·loqui. Resistències feministes. Repensar el món des dels marges

 

Rafaela Pimentel

És dominicana d'origen i nacionalitzada a Espanya. Treballa com a empleada de la llar i és activista en aquest àmbit. Des de 1995 dedica temps i energia a visibilitzar i millorar les condicions de les persones que es dediquen al treball domèstic dins del col·lectiu Territori Domèstic. Forma part de la Coordinadora 8M de Madrid. També és una de les promotores de la creació del Sindicat de Treballadores de Llar i les Cures. Té una àmplia experiència tant al seu país d'origen com aquí en dinamització i organització de col·lectius de dones.

Reservar plaça

Neus Tur

11:30 – 13:30 Modera el col·loqui. De què parlem quan parlem de monstruositat?

Neus Tur

És politòloga, especialitzada en estudis de gènere i en economia social i solidària. Treballa com a docent, investigadora i assessora en l'àmbit del feminisme jurídic, les polítiques públiques i la transversalització de gènere, la interseccionalitat, les violències masclistes, els drets humans i els drets LGTBIQ. És membre del Grup en Estudis Feministes de la Universitat Carles III, de l'Espai Feminista de la Fundació Público i activista feminista.

Ruth Escribano

18:00 – 19:40 Modera el col·loqui. Rebel·lies feministes: més enllà del desenvolupament

Ruth Escribano

Bióloga de professió i ecofeminista per convicció, es dedica de manera professional a la cooperació universitària al desenvolupament. Està especialitzada en ecofeminisme després d'haver realitzat el Magister de Gènere i Desenvolupament de la Universitat Complutense de Madrid (2003) i d’haver  cooperat professionalment a Nicaragua, Paraguai i Hondures durant cinc anys. Actualment, coordina l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) de la qual forma part des de 2008 i presideix el Grup de Treball de Gènere del Consell de Cooperació al Desenvolupament del Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació. També participa activament en la batucada feminista Femsò.

Marusia López

19:40 – 20:00 Conclusions i tancament del dia

Marusia López

És una feminista mexicana resident a l’estat espanyol, llicenciada en Etnologia i Màster en Gènere i Desenvolupament. Actualment és codirectora de la Iniciativa Mesoamericana de Defensores, articulació que acompanya defensores de drets humans en risc. Va ser directora per a Mèxic i Centreamèrica de l'organització internacional feminista JASS (Just Associates). El 1994, va començar a treballar en organitzacions amb treball en l'àmbit comunitari, promovent els drets de les dones en zones rurals i indígenes. Posteriorment va ser coordinadora d’Elige, Xarxa de Joves pels Drets Sexuals i Reproductius i va formar part de l'organització Consorci per al Diàleg Parlamentari i l'Equitat. És Consellera del Fons Global per a les Dones, integrant de l'Assemblea de Protecció International i exintegrant del Patronat del Fons de Dones Calala. El 2013 va rebre el reconeixement Women Have Wings Awards i el 2012 va rebre la Medalla Omecíhuatl de l'Institut de les Dones de la Ciutat de Mèxic.

Margalida Ramis

19:40 – 20:00 Conclusions i tancament del dia

Margalida Ramis

Llicenciada en Física, ha treballat en els camps de la gestió energètica i les energies renovables, al capdavant de l'Agència de l'Energia de Menorca i de les Illes Balears, i també en l'àmbit de la consultoria en matèria de gestió de residus. Va iniciar els estudis de tercer cicle en el Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) com a membre del Grup de Recerca en Sostenibilitat i Territori (GIST). Ha estat presidenta-fundadora de l'ONG Enginyeria Sense Fronteres de les Illes Balears. Actualment, i des de fa més de deu anys, treballa en el Grup d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) com a portaveu i responsable de l'àrea de Territori, Recursos i Transició Ecosocial. En el vessant de la divulgació de l'ecologisme social i polític, imparteix tallers i xerrades, participa en cursos i seminaris i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com La Directa, Ona Mediterrània Ràdio o el diari Ara Balears, i també amb les associacions Alba Sud i Conca 5.

Alice Rende

13:30-14:00 Perfomance “Passages”

Alice Rende

És una artista de circ indisciplinada amb formació a l'Escola Nacional de Circ del Brasil i  ESACTO-*Lido de Tolosa. Va participar com a artista en Silenzio, de Roberto Magro, i treballà també com a assistent de direcció en altres creacions. El 2019 va formar part del projecte Creació i Museus, juntament amb La Central i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb un primer esbós de la seva performance Passages.

Reservar plaça

Amparanoia

21:00 Concert i celebració final del dia

 

Amparanoia

Després de nombroses gires per tot el món i publicar vuit discos, AMPARANOIA continua rebent el reconeixement internacional, posicionant els seus àlbums i singles entre els millors, obtenint premis i certificant que AMPARO SÁNCHEZ és la indiscutible pionera del mestissatge des de finals dels 90. Amb una banda majoritàriament femenina, un directe irresistible i una successió de grans èxits, AMPARANOIA celebrarà el 25è aniversari. Esteu convidades a aquesta festa, que ben segur serà memorable.

Reservar plaça