Davant l’emergència planetària que estem vivint i d’un model de desenvolupament que ha resultat extractivista i generador de precarietat, volem posar la vida en el centre i recuperar els llaços romputs entre les persones i amb la natura.
Perquè en contraposició a la devastació que provoca el capitalisme reclamem una nova manera de mirar el món, amb la urgència d’una vida digna i la importància de la comunitat per allunyar-nos del col·lapse.
Volem transformar el nostre món i ho volem fer amb rebel·lia, imaginació, creativitat i alegria.
En un moment en què les polaritzacions atien la convivència, reivindiquem la cooperació transformadora per reconstruir des de baix: des de l’activisme i la interseccionalitat, amb enfocament feminista i al costat de les veus del Sud.
Amb aquesta edició d’Altres Veus projectarem utopies, imaginarem un futur d’esperança, de vida. I ho farem en aliança amb l’art i amb la música, que ens acompanyaran per treballar de forma col·lectiva com resignifiquem la idea de la cooperació com a concepte revolucionari i transformador.
«Els éssers humans ens trobem davant d’una situació d’emergència planetària que amenaça la supervivència en condicions dignes d’una part molt important dels humans i de la resta d’éssers vius.
El canvi climàtic, la superació dels límits biofísics del planeta que habitem, l’empobriment i aprofundiment de les desigualtats, les migracions forçades, les violències de diferent tipus, les guerres i la vulneració dels drets són algunes de les diferents manifestacions d’aquesta crisi global. Estan interconnectades i tenen arrels comunes. Apunten a un xoc frontal entre la forma en què s’ha constituït la nostra civilització i tot el que permet que la vida es pugui seguir sostenint. Es miri cap a on es miri, cada vegada són més evidents els signes que les coses no van bé.
Algunes de les dimensions d’aquestes crisis no són noves. L’extractivisme i explotació dels territoris i altres éssers vius, el colonialimes i el racisme estructural, o la violència contra les dones i les persones dissidents sexuals venen d’enfora i estan en els fonaments d’una cultura, una economia i una política que han declarat la guerra a la vida. El capitalisme i la noció de desenvolupament que ha sorgit sota aquesta lògica se sustenta en fonaments patriarcals, colonials i ecocides.
Fins quin punt la cooperació al desenvolupament és conscient de la dimensió i arrels de la crisi actual? Ha reproduït la cooperació la lògica de domini d’unes vides per sobre les altres?
En aquests moments històrics urgeix impulsar una cooperació crítica i feminista, superadora del colonialisme i el racisme, i conscient de les relacions d’ecodependència.
A vegades sembla que ha caigut una capa de desànim i abandonament que paralitza molts sectors socials que havien estat actiu i mobilitzats. S’està produint una ruptura de la raó humanitària que banalitza els drets polítics, socials i econòmics. L’emergència dels populismes racistes i misògins, els discursos vinculats a l’odi i la seva exacerbació a molts mitjans de comunicació enfosqueixen las múltiples pràctiques quotidianes, populars i radicalment polítiques que es donen a tots els territoris. Pràctiques desobedients, imaginatives, rebels que es basen en el suport mutu, els lideratges compartits, la construcció de poder col·lectiu i la col·laboració.
En aquest context, els feminismes -i ecofeminismes-, els moviments socials antiracistes i la crítica decolonial i anticapitalista han construït un coneixement i una pràctica que permeten analitzar la realitat i desenvolupar una política aterrada en les condicions d’existència i situada en els diferents contextos en els quals es desenvolupa la vida. És una mirada política que pot ajudar a reorientar cultures, polítiques i economies i a recompondre llaços romputs entre les persones i amb els territoris, la natura i altres éssers vius. Es tracta de moviments socials que han demostrat amplament la seva capacitat de resistència i transformació.
En aquesta jornada ens endinsarem en el coneixement i la pràctica de pobles, comunitats i moviments que varen romandre aferrats a la terra i a les necessitats dels cossos. Des de les resistències i construccions polítiques d’aquelles que foren perseguides, explotades i marginalitzades. Ho farem escoltant les veus i testimonis de qui va mantenir en peus comunitats i pobles en resistència.
Com interpel·len aquestes pràctiques polítiques a la cooperació al desenvolupament? Com es defineix la cooperació des d’aquestes perspectives? Qui en són protagonistes? A on es fa? A on és necessària?»
